Deures de mates

Vagi per endavant que la súper mare dels súper nebots és enginyera de Camins. Vagi per endavant que el súper nebot té 5 anys i fa primer de Primària. Doncs bé, davant dels seus deures de Mates va passar:

1) la  SÚPER TIETA no els entenia (comprensible vista la poca perícia de la SÚPER TIETA pels números però nogensmenys estrany donada l'edat del nano)
2) la súper mare no els entenia (directament insòlit).

Els deures pretenien que el nen practiqués les sumes a partir d'un imaginari tauler de parxís en què es plantejaven les jugades més estranyes i on, evidentment, no es parlava de matar, ni de caselles ni de fitxes (la terminologia de tota la vida) sinó on es feia servir una nomenclatura totalment "innovadora".

Davant d'aquest episodi acadèmic tan surrealista, em martelleja al cap l'expressió de G. Debord: la DISOLUCIÓN DE LA LÓGICA: "la pérdida de la posibilidad de reconocer instantáneamente lo que es importante y lo que es accesorio o está fuera de lugar..."

Ensenyar a sumar d'una forma ordenada i coherent ja no és possible, el mestre ha de fer trenta malabarismes, introduir el nen en un laberint embogit de joc de parxís sense parxís, on res es diu com li han ensenyat a casa que es diu, per embrutir allò que és més essencial: la lògica i el pensament ordenat.

Moralitat a la tendra infància

Per casualitat, ha caigut a mans de la SÚPER TIETA aquest document d'incalculable valor històric: un informe d'un alumne de parvulari dels anys setanta. Només una reflexió: per què, en un informe escolar, ens sembla tan propi d'un altra època l'apartat "comportament moral"? Avui un mestre escriuria d'un alumne que es "noble" i "bo"? Com és que parlar de bondat i la noblesa d'esperit ens sembla tan antic?  ... Think about it, SÚPER TIETES i recordeu que el nostre estimat Jean Claude-Michéa ja ens alerta que "otra consecuencia del paradigma económico es la inutilidad de la moral".

Magic shopping, un nou concepte

Ets una SÚPER TIETA màgica o, per què no dir-ho, directament una mica bruixa? Vés fins al barri de Sant Antoni i submergeix-te a l'entremat de passadissos que formen les Galeries Olimpia, hereves directes del mític Teatro Circ Olympia.  Allà la Maribel, interiorista i enamorada dels musicals, s'ha atrevit a muntar La botiga d'Oz, un establiment ple de roba i complements per als súper nebots més estilosos... a preus embruixadors!

La Maribel, mare, súper tieta i estilista amb bon gust se sotmet al qüestionari súpertietil.

Què li recomanaries a una SÚPER TIETA presa del frenesí consumista?

Per a les nebodetes, la corona d'aniversari, que és de roba i s'adapta a  diferents mides de caparrons. I, sense dubte, la bossa en plan "bolso" de la mama, que els fa sentir mooolt grans. Per a nen, la samarreta rapera, que és una cosa que només pot comprar una SÚPER TIETA perquè la mama... potser la trobaria massa heavy.

Des del moment que posa un peu a la teva botiga, saps reconèixer una vertadera SÚPER TIETA?

I tant! L'identifico perquè la SÚPER TIETA no té un pressupost ajustat ni mira els preus, ella està totalment entregada "a su labor". I sobretot, et recalca que compra per als seus nebots, deixa súper clar el seu estatus de SÚPER TIETA.

La veritable SÚPER TIETA consumeix a trompicons o és una clienta constant?

És constant, bàsicament perquè quan ve una vegada ja veu coses per comprar a la propera que torni. (Aquí hem d'afegir que això és rigorosament cert perquè la SÚPER TIETA és un animal consumista con mucho ojo.)

Per què el nom de La botiga d'Oz?

Perquè la història del mag d'Oz retrata un món màgic on la protagonista vol arribar a tenir el que desitja i nosaltres a la botiga volem tenir coses molt desitjables amb un punt de fantasia. Peces singulars, distintives.

Quina és la "filosofia" de la botiga d'Oz?

Tinc tres premisses: els productes són, en un 90%, fabricats a Catalunya, fets per dones i no n'hi ha absolutament cap que passi dels 30 €.

Gorrets de piscina que es guarden en un mini tupper! 

Dissenyat i tricotat al Raval

Mitjons màgics que es regalen en una capsa de sabates.

Un Súper Oncle literari

Un conte protagonitzat per un nebot i... no, aquest cop no és una SÚPER TIETA sinó un SÚPER ONCLE, un capellà pacient i benintencionat que treu el seu nebot de passeig pel Londres dels anys vint. A The Soul of the Scoolboy trobareu misteri, robatoris i una certa complicitat entre oncle i tiet!

Nens arrelats, per portar la contrària

Un dels ídols indiscutibles de la SÚPER TIETA és en Jean Claude Michéa, professor de filosofia i intel.lectual francès amb idees pròpies. En aquesta entrevista (en francès) explica que la idea que s'ha de trencar amb tots els arrelaments que creem a les primeres etapes de la vida per esdevenir un "ciutadà del món" (abominable expressió) es troba al cor mateix de la filosofia neoliberal. Aquests arrelaments són els lligams amb els éssers que ens envolten, els llocs (barri, poble, ciutat), i, (ojo!!) la llengua. SÚPER TIETES, en moments de reflexió profunda, penseu-hi, i no deixeu mai que els vostres súper nebots "arribin a tenir per única pàtria el seu portàtil"!

Défiez-vous de ces cosmopolites qui vont chercher loin dans leurs livres des devoirs qu’ils dédaignent de remplir autour d’eux. Tel philosophe aime les Tartares, pour être dispensé d’aimer ses voisins. (Rousseau)

El Canguro de Tardor, una icona d'estil

Una SÚPER TIETA comença la temporada amb un fashion statement sense possibilitat de rèplica o no és digna d'aquest nom. Amb el "traje" pantaló estampat us convertireu en l'epicentre del parc infantil, i atraureu les mirades dels papàs despistats, cual tornillo al seu imant. Sense dubte: els teus SÚPER NEBOTS confirmaran, un cop més, que ets la millor.

Una tieta a "los locos años 20"

La tieta Mame: Amèrica, anys 20. Un nen es queda a càrrec de la imprevisible tieta Mame que és, segons ens diuen a la contraportada, una de les tietes més inoblidables que hagi concebut mai cap escriptor modern. Glamour, anys vint, festes i aventures esbojarrades. SÚPER TIETES, preneu-ne nota! La recomanació és del Ricard (súper tiet santcolomenc) i segur que no la podem passar per alt. Aquest és el trailer de la versió cinematogràfica. Un clàssic, aquest cop, dels anys 50.