dimarts, 22 d’octubre de 2013

De cap al CAP

La Súper Tieta entra a la consulta de la llevadora del CAP i tasta de primera mà el tracte sovietitzant de la Medicina pública.
Efectivament, la llevadora no està en disposició d’ànim de construir una frase sencera tipus “Enséñame los anàlisis”; “Ahora súbete a la báscula” i en lloc d’això es dedica a emetre sintagmes (“Análisis”; “Báscula”). La Súper Tieta executa les ordres amb diligència, no es tracta d’adormir-se davant d’aquesta acòlita avantatjada d’en Boi Ruiz.



Arriba el moment d’estirar-se a la camilla (peus penjant, ja que la llevadorskaia no té cap intenció d’estirar-ne la part inferior, el reposapeus) i d’escoltar el batec del cor del nadó. Aquest és el moment més dolç de qualsevol visita de premamà... si et visites a la privada. Si et visites a la pública, estàs a punt de sotmetre’t a les inclements retallades i al mal humor, encara més inclement, de la llevadora siberiana. El “sono”, una mena d’aparell estrany que sembla propi d’algun diabòlic doctor decimonònic, no funciona. Entra una altra llevadora mal pentinada i desquiciada: el seu tampoc no funciona!
Tot l’aparatnik llevadoril es posa a la recerca d’un sono que funcioni i finalment la llevadorskaia torna a entrar triomfant a la consulta: n’ha trobat un. Me l’acosta a la panxa. Només se senten fluïts gàstrics. Per fi, de fons, molt lleu, se senten els batecs.
Amb això la llevadorskaia dóna per finalitzada la visita sense cap més comentari addicional: els batecs van a la velocitat correcta? No comment. Creu que tot està bé i normal? No comment.


Parlar massa podria ser penalitzat amb un internament al gulag i no m’arrisco. He après que “cap notícia és una bona notícia”. Esperem.

dilluns, 14 d’octubre de 2013

La tieta mutante

Ha arribat el gran moment: la Súper Tieta, dona de corbes gràcils i subtils, veu com el seu cos es transforma. Hi ha més contundència, hi ha més chicha, hi ha més mirades d’aprovació. El cos no para i agafa la forma d’un botijo (digues-li canti), la pell resplendeix, el cabell creix disparat. Sí, la Súper Tieta es convertirà d’aquí uns mesos en Súper Mamà. Al fons del seu cor, però, espera guardar sempre una mica de l’essència súpertietil. A pesar de les presses, de la dificilíssima conciliació entre feina i família, de la falta de son... la Súper Tieta pensa que encara tindrà temps per badar. És una il·lusa? Ho descobrirem properament!

divendres, 28 de juny de 2013

És de Sicília i no és mafiós

Un noble italià subjecte de per vida a la mamma, un sirena que menja peix cru, un nen tímid perdut en immensos casalots aristocràtics, pagesos avariciosos, nobles decadents, arribistes sense escrúpols i convidats pintorescos... tot això i més dins Tots els contes de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, un magnífic volum que ja presagia Il Gattopardo. Paraules d’un vertader príncep sicilià per submergir-nos en el mediterrani més blau!

Imprescindibles per a qualsevol Súper Tieta els “llocs de la meva infància”, l’última secció del llibre. Bellissimo!

dimarts, 21 de maig de 2013

Una excursió FRAUdulenta


Si voleu engaltar als Súper Nebots una bona ració de boscos frondosos i rierols encantadors, amb emoció final inclosa, porteu-los al pont de la Frau. 


De moment, ens situem a Solsona, envoltats d’uns quants topònims ben sinistres: comencem l’excursió a la font del Corb i anem resseguint el riu Negre per un camí que després es converteix en corriolet. No ens deixem impressionar per uns topònims tan funestos! El camí és preciós i està molt ben senyalitzat. Quan portem més o menys una hora, de sobte aixequem el cap i ens trobem el pont de la Frau en tot el seu esplendor. 

És un antic aqüeducte estretíssim i altíssim que duia l’aigua a Solsona. Caminar-hi per sobre avui seria qualificat d’esport de risc però els autòctons diuen que els xavalets acostumaven a passar-hi corrents. Traieu la tieta estricta que hi ha dins vostre i prohibiu-ho terminantment als vostres nebots... si no voleu tenir problemes amb els pares!


dilluns, 20 de maig de 2013

Santuari car-free


En algun moment en la vida d’un Súper Nebot, pares, avis o altres familiars proposen anar a Montserrat, excursió mainstream per antonomàsia. Aquest és el moment en què una Súper Tieta ha de saltar a la palestra i rebatre la proposta amb una alternativa molt més indie, sense moure’ns de l’àmbit d’excursions amb edifici sagrat inclòs. El Santuari de Lord és l’aposta segura: és poc conegut; no hi arriben els cotxes (grande!); està habitat per monjos poc amics de multituds i està situat en un paratge preciós i lluny d’aglomeracions turístiques. A prop s’hi pot fer caiac, s’hi pot esquiar, es pot fer un picnic al costat de l’espectacular naixement del Cardener... però el que  és realment important és l’atmosfera alhora màgica i grandiosa de Lord.
Tot plegat per confirmar un cop més, a ulls dels vostres súper nebots, que Súper Tieta, només n’hi ha una!

dimarts, 7 de maig de 2013

Bulímia lectora


La Súper Tieta, eslavòfila convençuda i fervent admiradora d’en Nikolai Vassílievitx Gógol, un nom que per si sol ja es mereix una reverència, ha descobert aquesta perla: Vi, una de les novel·les més desconegudes del gran mestre rus, editada per Nordica libros i, atenció, il·lustrada per Luis Scafati. Una magnífica història sobrenatural inspirada en el folklore ucraïnès amb uns dibuixos en blanc i negre que evoquen la singular barreja d’humor i misteri de la novel·la. 
Cliqueu en aquest vídeo per submergir-vos en la increïble atmosfera de la història i tot seguit, my dears, traieu-vos el barret!

dissabte, 27 d’abril de 2013

Escola o guarderia?

Jean Robelin, professor emèrit de filosofia, raja (amb J gutural) de l’escola que ens han fabricat els polítics de dreta i esquerra i, plaga funesta, els pedagogs.
Denuncia que a moltes escoles ja no es treballa i que el que s’està coent és “l’escola guarderia”, una escola que no ajuda a adquirir cultura sinó que proporciona mètodes sense contingut. Els joves, amb mètodes mecanitzats com a únic patrimoni intel·lectual, després seran fàcilment eliminables (és a dir, “acomiadables”).
Robelin també es carrega sense complexos alguns dels mites actuals, començant per l’odiós “aprendre a aprendre”.

Total, si llegiu en francès i voleu idees ben fonamentades, no us perdeu aquest article!

Dissenys danesos: un descobriment rodó!


Una botiga que venia joguines i ara ven, des de fa anys, roba per a nens de 0 a 14. Dissenys danesos i combinacions de colors atrevides com només els nòrdics ho saben fer. Cotó ecològic i bon gust pels quatre costats, lluny de les sempiternes ratlles i del classicisme del disseny patri. 


Súper tietes! Us serà impossible resistir-vos a entrar, si passeu pels aparadors de La Rodona. Els trobareu a l’Eixample i del Poblenou, on, per fi, els súper nebots tenen l’oportunitat de vestir tan cool i desenfadats com els nens de Copenhaguen. 

diumenge, 21 d’abril de 2013

Sí, ho sóc


—La seva nòmina, sisplau.
—No en tinc.
—No treballa?
—No. Vull dir, sí. Però sóc... sóc...
El temps es congela. Cau un llamp. Sona un tro. Els llums de l’oficina de La Caixa s’apaguen. Hi ha crits, desmais i corredisses. Jo amb prou feines aconsegueixo dominar-me.
—Volia dir que sóc...
—No, sisplau.
Darrere el seu rètol de “Parlem”, l’empleat es tapa la cara amb les mans com protegint-se de les funestes paraules que estan a punt de sortir de la meva boca.
—Ho he de dir. T’ho he de dir.
—No, sisplau.
—És ara o mai. És mai o ara.
—No vull sentir-ho.
—Ho sentiràs. Sóc... autònoma.
SÓC AUTÒNOMA!!! Els mots ressonen per tota l’oficina, ressonen per tot el barri i tota la ciutat, provocant moviments sísmics i sacsejades de les plaques tectòniques. Se senten uns voltors, encara lluny, que sens dubte vénen a menjar-se la meva carronya.
L’empleat empassa saliva. Activa el mode “on” i m’anuncia:
—Tenim un producte perfecte per a tu.
Detecto un deix maquinal a la seva veu, però no podria assegurar-ho amb total certesa. Em giro, i entre la boirina de l’oficina enrunada veig a la senyora Paquita, aferrada al seu carro de la compra i mirant-me amb commiseració. Mai no s’hauria esperat això de mi. Al fons, prop del caixer automàtic, la meva mirada es creu am la d’aquell veí tan guapo. Ell acota el cap: ja no li interesso.
Miro l’empleat de fit a fit, disposada a sotmetre’m al meu destí. M’assec. Trec el boli del bolso. I signo. 

diumenge, 31 de març de 2013

La Mona: al ataque!!


La Mona és un dels moments de l’any de màxim esplendor tietil. En aquests temps de laïcització total, quan la majoria de nens no tenen padrins, la funció de regalar la Mona recau sobre avis i tiets. I, és clar, tietes. Usurpeu, doncs, tietes, aquesta funció en altres temps reservada als padrins, ara pot ser vostra encara que els pares no us hagin designat com a regaladores del preuat pastís. 

dijous, 21 de març de 2013

Dress Code primaveral


La primavera arriba i la Súper Tieta es prepara per assaltar parcs urbans i altres espais a l’aire lliure de la mà dels seus terribles Súper Nebots. Els estilismes preparats per a l’ocasió són combatius, coloristes i obligatòriament còsmics. That is to say: no poden deixar indiferent ningú.
El repte és provocar un girament de caps instantani, una rotació completa de cervicals, per dolorosa que sigui. Sí, Súper Tietes, hem d’aconseguir que els papàs aixequin el nas de La Vanguardia i deixin de pensar per un moment en la taxa d’atur i el Niño Becerra. És una qüestió d’higiene social i solidaritat màxima. Potser mai no serem reconegudes per la nostra tasca però no defallirem. Una cosa és segura: amb aquests looks caurem com una bomba atòmica enmig de la grisor urbana. I del futur apocalíptic, who cares?



divendres, 15 de març de 2013

Excursió memorable


Els Súper Nebots, nens curiosos i somniadors que acostumen a estar fascinats per trens, avions i mitjans de transport en general, us agrairan infinitament que els porteu a fer un tomb pel carril bicidel Prat de Llobregat. Des d’allà podreu contemplar els avions que aterren i s’enlairen al Prat des d’una perspectiva inusitada. Si us col·loqueu a la zona de les butaques de ciment, els avions us passaran ben bé per sobre, tan a prop que el brunzit que fan us farà vibrar de cap a peus. Subidón total!
Si comenceu a pedalejar al Prat mateix, el recorregut és curtet, a partir de 4 / 5 anys, el poden fer sense problemes. No cal que patiu per la set: pel camí trobareu fonts, a més de jocs infantils. Aquí teniu el recorregut molt ben explicat.

I encara més: si hi aneu a l’estiu, podeu acabar a la platja del Prat i fer una remullada. Va, Súper Tietes, sortiu de la letargia hivernal i apunteu-vos un tanto dels que fan història!

dilluns, 25 de febrer de 2013

Oliver Sacks també tenia una tieta preferida


Una gran entrevista a Oliver Sacks a La Vanguardia d'avui, amb menció a les tietes inclosa: “Recordo sentir la meva tieta preferida dir que no la sorprenia tant el que era nou sinó la contínua desaparició del que és vell. L’entenc”.

divendres, 15 de febrer de 2013

Visca les bèsties i les bestieses


Un llibre imprescindible per a Súper Nebots i Nebotíssims: Animalari, d’Enric Larreula. El publica Cruïlla dins el Vaixell de Vapor i ja fa anys que corre pel món, tot i que la Súper Tieta l’acaba de descobrir.
Les peripècies d’animals i bestioles, explicades amb molt sentit de l’humor i teixides amb rimes fresques i musicals. No us el perdeu!


Una mostra: una puça que, en comptes d'agafar l'autobús, agafa el gos de les vuit i deu:


Una proposta original, divertida i sobretot autèntica. Literatura infantil de la bona! 

dimecres, 6 de febrer de 2013

Dissabte al vespre. Pobresa.


Dissabte al vespre. La Súper Tieta es pren una copichuela en una terrassa. Passa un nen. L’acompanyant de la Súper Tieta el reconeix, és company d’escola d’uns coneguts.

Al cap d’una estona, la Súper Tieta i el seu acompanyant volen canviar de bar. Caminen unes passes. Allà, davant un supermercat que acaba de tancar, la Súper Tieta i el seu acompanyant es troben aquest mateix nen, amb la mirada trista i mig perduda: està presenciant com la seva família remena frenèticament les escombraries del supermercat, a la recerca d’aliments caducats.

Això és Barcelona. Això és la pobresa que ens envolta. La mirada d’aquell nen, que va a una escola de l’Eixample, veient com sa mare remena escombraries. 

dimarts, 29 de gener de 2013

Directors de marketing, step aside!


La Súper Tieta, sempre preocupada pels aliments culturals que engoleixen els seus Súper Nebots, ha trobat aquest fantàstic article que, resumit, vindria a dir: encara que actualment les editorials s’entestin a oferir llibres per a infants i joves que en realitat s’han cuinat al departament de markèting i són fruit de laboriosos estudis de mercat i anàlisis de tendències, els llibres que històricament han funcionat són els que algú ha escrit per agradar als seus fills, els seus nebots o uns nens pels quals sentia un afecte especial. Del desig de fer gaudir els nens neix la bona literatura infantil, no de les anàlisis de mercat!

divendres, 25 de gener de 2013

Una sabateria retro-maníaca


La vertadera SÚPER TIETA calça els seus delicats peus a establiments amb pedigrí, sabateries amagades, gairebé secretes, només conegudes per uns pocs privilegiats. No importa la marca de les sabates, no importa si són de pell o de polipiel, només importa, amigues, que l’aparador i la sabateria en qüestió no hagin estat renovats en els últims, com a mínim, cinquanta anys. Aquest criteri, que fuig tant de la moda com de la practicitat, revoluciona els paràmetres fashion i dóna un pas més en els mètodes d’elecció de sabateria.

I aquest requisit el compleix de sobres Calzados 148, que trobareu al número 148 del carrer Nou de la Rambla. Sabates, sabatilles i algun bolso que podria passar per peça vintage. Entreu-hi sense por i descobrireu que aquest establiment fa uns cent anys que nodreix de sabates a veïns i passavolants. Tan a prop de l’Apolo com està, no entenc com és que alguns dels models de Calzados 148 encara no han marcat tendència entre els moderns de la ciutat. Tot arribarà!


dijous, 24 de gener de 2013

La ciutat ruralitzada


La Súper Tieta, fent gala de la gran quantitat de temps lliure que té al seu abast, es dedica a documentar llocs i racons de la ciutat amb regust rural. Sembla que estiguin al poble però, en realitat, estan a Barcelona. Qui ho diria!


dimecres, 23 de gener de 2013

Una lleteria reloaded


Una lleteria reconvertida en espai per a famílies. Una porta de ferro forjat i mosaics a la façana. Un espai on abans hi havia vaques i on ara hi ha un tatami per fer ioga. Una botiga on abans es venia llet cremosa i on ara es venen productes biològics, a més de ninotets i tota mena de gadgets dedicats als nadons.





Oh, SÚPER TIETES, agafeu els vostres Súper Nebots i aneu a berenar a la lleteria i penseu, dears, que abans les vaques sortien d’aquesta honorable lleteria i anaven a pasturar per Montjuïc. I vivien envoltades d’aquesta decoració modernista. Quin luxe!



diumenge, 20 de gener de 2013

Arribant tard a una feina moderna


Un dia laboral qualsevol, la SÚPER TIETA arriba tard a la seva feina creativa, glamourosa i, sobretot, mal pagada...

SÚPER TIETA
Ho sento. Arribo tard.

CAP (estilosa) DE RECURSOS HUMANS
No passa res, som una empresa que té cura del seu staff. Que has tingut un problema amb el gat, potser?

SÚPER TIETA
No.

CAP ESTILOSA
Ah, ja ho sé: has hagut de dur el chiuaua a fer-se la manicura anual!

SÚPER TIETA (perplexa)
No.

CAP
No em diguis més. Has anat a fer-te una teràpia matinal pilates-antiestrés.

SÚPER TIETA
No.

CAP
Ja està. Has anat a fer un tractament d’hipnosi anti-tabac, has anat a fer-te les vacunes per al safari a Kènia, has fet una renovació integral d’armari amb un fashion coach al costat, has anat a reservar entrades per al Sónar, has portat la teva mascota a un teràpia d’afirmació sexual, has visitat el psicòleg per millorar la teva metacomunicació, t’has anat a inscriure a la fira dels singles!

SÚPER TIETA
No. La meva àvia ha tingut una embòlia.

CAP (enfadada)
La teva àvia? I has arribat tard per la teva àvia?!!!!!

dissabte, 19 de gener de 2013

NO?


Fa poc, un papà modern, ultra qualificat, i força viatjat, em comentava que no volia dir-li al seu fill que “no”. No! Maleïda paraula! Llavors em va venir a la memòria una frase que vaig llegir fa un temps, no sé on:
La hiedra sólo crece contra el muro




Vaja que, si no hi ha mur, potser no creix...

dijous, 17 de gener de 2013

Abstracte vs concret



“... es tracta de canviar la manera d'ensenyar per fer-la més empírica i centrada en aplicacions pràctiques, amb un estil molt més anglosaxó. De fet, en l'àmbit de les matemàtiques s'ha agafat com a model els Estats Units.

Com que aquesta és una qüestió que afecta molt de prop els Súper Nebots, la Súper Tieta, des de la humilitat, es pregunta:

1)      Per què es bandeja el pensament abstracte?
Les lloades “aplicacions pràctiques” canvien amb el pas del temps, l’ocupació professional, la situació... però qui, a partir del pensament abstracte, té la capacitat  d’arribar al cas pràctic, mai no es trobarà perdut quan les circumstàncies canviïn.

2)      Els Estats Units són el model educatiu més vàlid de tots els que es podien agafar com a model? 
      La Súper Tieta recorda aquells companys seus, en els llunyans temps de BUP i COU, que marxaven a estudiar als EUA i tornaven amb la cartilla de notes plena d’excel.lents i rient-se d’un sistema d’educació on tot els semblava “xupat”. Potser en aquests anys el sistema americà d’educació obligatòria ha millorat tant que ara es pot erigir en el nostre model...

dimarts, 15 de gener de 2013

El New York Times és la Bíblia


Un article imprescindible, que trenca una llança a favor de les SÚPER TIETES excèntriques i repassa les SÚPER TIETES més famoses de la literatura, el cine, la mitologia i fins i tot el famoseo! I a sobre ens dóna biografia sobre el tema! Això sí que és periodisme del bo, Pulitzer ja! Escrit per una SÚPER TIETA, és clar.

Let’s Hear It for Aunthood




"...much of the allure of being an aunt is being liberated from expectations, free to make it up as I go along, constantly surprised by the delights of the relationship, which includes not only passionate love but blessed freedom." 

diumenge, 13 de gener de 2013

après-Nadal


Després de festes, la SÚPER TIETA s’erigeix victoriosa enmig de l’asfalt. Un somriure malenconiós (o malèfic?) se li dibuixa a la cara quan rememora la desfeta que van patir les seves contrincants, cunyades i cosines diverses, perdedores en tots i cadascun dels àpats familiars, davant els looks imbatibles que ella va lluir. Enfundada en conjunts coloristes i sempre un pèl cantons, per Nadal va arrasar, per Sant Esteve va sentar càtedra i per Reis va desbancar sense miraments les seves rivals. Oh, SÚPER TIETES! Ara no hi ha temps, però, per la malenconia! És hora d’encarar amb decisió aquest 2013. Com? D’això, la vertadera SÚPER TIETA, no en té ni idea. Lo seu són els propòsits quimèrics i impossibles i les utopies més fantasioses. Traçar una estratègia realista per aconseguir-los és un detall que, tranquil·lament, es pot deixar per demà. 

divendres, 4 de gener de 2013

Una carta de Reis digna d'una ST


La carta de Reis de la SÚPER TIETA depassa, en molt, les cartes que escriuen, per als Súper Nebots, els altres membres de la família. També depassa, és clar, el pressupost de la SÚPER TIETA. Però quan la SÚPER TIETA s’asseu a escriure la carta no hi ha límits, no hi ha barreres. Els Reis, que escolten amb especial atenció els precs de la SÚPER TIETA, es deixen endur per la seva prosa florida i complicada i cada any, des d’Orient, carreguen tots els regals que ella els ha demanat per als Súper Nebots.





Hi cabran, els regals, a casa dels Súper Nebots? Podran, els progenitors dels Súper Nebots, encabir les susodits regals als armaris, lleixes i/o habitacions? Suportaran, els progenitors, el soroll estrident que emeten les joguines regalades?
Aquestes incògnites no preocupen en absolut la SÚPER TIETA. Aquests nimis detallets no són cosa seva i no se sent en cap cas al·ludida quan els pares dels tendres Súper Nebots la miren amb odi davant d’un escalèxtric  que ocupa mig menjador.
Oh, SÚPER TIETES! Escriviu amb profusió, escriviu amb passió, deixeu la raó de banda, oblideu les raons econòmiques, les raons espaials, les raons acústiques, i sobretot oblideu les frases simples i l’esquema Sujeto – Verbo – Predicado. Visca les frases subordinades, SÚPER TIETES! Als tres Reis els encanten.