Oliver Sacks també tenia una tieta preferida

Una gran entrevista a Oliver Sacks a La Vanguardia d'avui, amb menció a les tietes inclosa: “Recordo sentir la meva tieta preferida dir que no la sorprenia tant el que era nou sinó la contínua desaparició del que és vell. L’entenc”.

Visca les bèsties i les bestieses

Un llibre imprescindible per a Súper Nebots i Nebotíssims: Animalari, d’Enric Larreula. El publica Cruïlla dins el Vaixell de Vapor i ja fa anys que corre pel món, tot i que la Súper Tieta l’acaba de descobrir.

Les peripècies d’animals i bestioles, explicades amb molt sentit de l’humor i teixides amb rimes fresques i musicals. No us el perdeu!

Una mostra: una puça que, en comptes d'agafar l'autobús, agafa el gos de les vuit i deu:

http://imagina-lij.blogspot.com.es/2008/05/animalari.html

Una proposta original, divertida i sobretot autèntica. Literatura infantil de la bona! 

Dissabte al vespre. Pobresa.

Dissabte al vespre. La Súper Tieta es pren una copichuela en una terrassa. Passa un nen. L’acompanyant de la Súper Tieta el reconeix, és company d’escola d’uns coneguts.

Al cap d’una estona, la Súper Tieta i el seu acompanyant volen canviar de bar. Caminen unes passes. Allà, davant un supermercat que acaba de tancar, la Súper Tieta i el seu acompanyant es troben aquest mateix nen, amb la mirada trista i mig perduda: està presenciant com la seva família remena frenèticament les escombraries del supermercat, a la recerca d’aliments caducats.

Això és Barcelona. Això és la pobresa que ens envolta. La mirada d’aquell nen, que va a una escola de l’Eixample, veient com sa mare remena escombraries.