dissabte, 27 d’abril de 2013

Escola o guarderia?

Jean Robelin, professor emèrit de filosofia, raja (amb J gutural) de l’escola que ens han fabricat els polítics de dreta i esquerra i, plaga funesta, els pedagogs.
Denuncia que a moltes escoles ja no es treballa i que el que s’està coent és “l’escola guarderia”, una escola que no ajuda a adquirir cultura sinó que proporciona mètodes sense contingut. Els joves, amb mètodes mecanitzats com a únic patrimoni intel·lectual, després seran fàcilment eliminables (és a dir, “acomiadables”).
Robelin també es carrega sense complexos alguns dels mites actuals, començant per l’odiós “aprendre a aprendre”.

Total, si llegiu en francès i voleu idees ben fonamentades, no us perdeu aquest article!

Dissenys danesos: un descobriment rodó!


Una botiga que venia joguines i ara ven, des de fa anys, roba per a nens de 0 a 14. Dissenys danesos i combinacions de colors atrevides com només els nòrdics ho saben fer. Cotó ecològic i bon gust pels quatre costats, lluny de les sempiternes ratlles i del classicisme del disseny patri. 


Súper tietes! Us serà impossible resistir-vos a entrar, si passeu pels aparadors de La Rodona. Els trobareu a l’Eixample i del Poblenou, on, per fi, els súper nebots tenen l’oportunitat de vestir tan cool i desenfadats com els nens de Copenhaguen. 

diumenge, 21 d’abril de 2013

Sí, ho sóc


—La seva nòmina, sisplau.
—No en tinc.
—No treballa?
—No. Vull dir, sí. Però sóc... sóc...
El temps es congela. Cau un llamp. Sona un tro. Els llums de l’oficina de La Caixa s’apaguen. Hi ha crits, desmais i corredisses. Jo amb prou feines aconsegueixo dominar-me.
—Volia dir que sóc...
—No, sisplau.
Darrere el seu rètol de “Parlem”, l’empleat es tapa la cara amb les mans com protegint-se de les funestes paraules que estan a punt de sortir de la meva boca.
—Ho he de dir. T’ho he de dir.
—No, sisplau.
—És ara o mai. És mai o ara.
—No vull sentir-ho.
—Ho sentiràs. Sóc... autònoma.
SÓC AUTÒNOMA!!! Els mots ressonen per tota l’oficina, ressonen per tot el barri i tota la ciutat, provocant moviments sísmics i sacsejades de les plaques tectòniques. Se senten uns voltors, encara lluny, que sens dubte vénen a menjar-se la meva carronya.
L’empleat empassa saliva. Activa el mode “on” i m’anuncia:
—Tenim un producte perfecte per a tu.
Detecto un deix maquinal a la seva veu, però no podria assegurar-ho amb total certesa. Em giro, i entre la boirina de l’oficina enrunada veig a la senyora Paquita, aferrada al seu carro de la compra i mirant-me amb commiseració. Mai no s’hauria esperat això de mi. Al fons, prop del caixer automàtic, la meva mirada es creu am la d’aquell veí tan guapo. Ell acota el cap: ja no li interesso.
Miro l’empleat de fit a fit, disposada a sotmetre’m al meu destí. M’assec. Trec el boli del bolso. I signo.