dimarts, 22 d’octubre de 2013

De cap al CAP

La Súper Tieta entra a la consulta de la llevadora del CAP i tasta de primera mà el tracte sovietitzant de la Medicina pública.
Efectivament, la llevadora no està en disposició d’ànim de construir una frase sencera tipus “Enséñame los anàlisis”; “Ahora súbete a la báscula” i en lloc d’això es dedica a emetre sintagmes (“Análisis”; “Báscula”). La Súper Tieta executa les ordres amb diligència, no es tracta d’adormir-se davant d’aquesta acòlita avantatjada d’en Boi Ruiz.



Arriba el moment d’estirar-se a la camilla (peus penjant, ja que la llevadorskaia no té cap intenció d’estirar-ne la part inferior, el reposapeus) i d’escoltar el batec del cor del nadó. Aquest és el moment més dolç de qualsevol visita de premamà... si et visites a la privada. Si et visites a la pública, estàs a punt de sotmetre’t a les inclements retallades i al mal humor, encara més inclement, de la llevadora siberiana. El “sono”, una mena d’aparell estrany que sembla propi d’algun diabòlic doctor decimonònic, no funciona. Entra una altra llevadora mal pentinada i desquiciada: el seu tampoc no funciona!
Tot l’aparatnik llevadoril es posa a la recerca d’un sono que funcioni i finalment la llevadorskaia torna a entrar triomfant a la consulta: n’ha trobat un. Me l’acosta a la panxa. Només se senten fluïts gàstrics. Per fi, de fons, molt lleu, se senten els batecs.
Amb això la llevadorskaia dóna per finalitzada la visita sense cap més comentari addicional: els batecs van a la velocitat correcta? No comment. Creu que tot està bé i normal? No comment.


Parlar massa podria ser penalitzat amb un internament al gulag i no m’arrisco. He après que “cap notícia és una bona notícia”. Esperem.

dilluns, 14 d’octubre de 2013

La tieta mutante

Ha arribat el gran moment: la Súper Tieta, dona de corbes gràcils i subtils, veu com el seu cos es transforma. Hi ha més contundència, hi ha més chicha, hi ha més mirades d’aprovació. El cos no para i agafa la forma d’un botijo (digues-li canti), la pell resplendeix, el cabell creix disparat. Sí, la Súper Tieta es convertirà d’aquí uns mesos en Súper Mamà. Al fons del seu cor, però, espera guardar sempre una mica de l’essència súpertietil. A pesar de les presses, de la dificilíssima conciliació entre feina i família, de la falta de son... la Súper Tieta pensa que encara tindrà temps per badar. És una il·lusa? Ho descobrirem properament!