Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 d’abril del 2013

Escola o guarderia?

Jean Robelin, professor emèrit de filosofia, raja (amb J gutural) de l’escola que ens han fabricat els polítics de dreta i esquerra i, plaga funesta, els pedagogs.
Denuncia que a moltes escoles ja no es treballa i que el que s’està coent és “l’escola guarderia”, una escola que no ajuda a adquirir cultura sinó que proporciona mètodes sense contingut. Els joves, amb mètodes mecanitzats com a únic patrimoni intel·lectual, després seran fàcilment eliminables (és a dir, “acomiadables”).
Robelin també es carrega sense complexos alguns dels mites actuals, començant per l’odiós “aprendre a aprendre”.

Total, si llegiu en francès i voleu idees ben fonamentades, no us perdeu aquest article!

dimarts, 29 de gener del 2013

Directors de marketing, step aside!


La Súper Tieta, sempre preocupada pels aliments culturals que engoleixen els seus Súper Nebots, ha trobat aquest fantàstic article que, resumit, vindria a dir: encara que actualment les editorials s’entestin a oferir llibres per a infants i joves que en realitat s’han cuinat al departament de markèting i són fruit de laboriosos estudis de mercat i anàlisis de tendències, els llibres que històricament han funcionat són els que algú ha escrit per agradar als seus fills, els seus nebots o uns nens pels quals sentia un afecte especial. Del desig de fer gaudir els nens neix la bona literatura infantil, no de les anàlisis de mercat!

dissabte, 19 de gener del 2013

NO?


Fa poc, un papà modern, ultra qualificat, i força viatjat, em comentava que no volia dir-li al seu fill que “no”. No! Maleïda paraula! Llavors em va venir a la memòria una frase que vaig llegir fa un temps, no sé on:
“La hiedra sólo crece contra el muro”




Vaja que, si no hi ha mur, potser no creix...

dijous, 17 de gener del 2013

Abstracte vs concret



“... es tracta de canviar la manera d'ensenyar per fer-la més empírica i centrada en aplicacions pràctiques, amb un estil molt més anglosaxó. De fet, en l'àmbit de les matemàtiques s'ha agafat com a model els Estats Units.”

Com que aquesta és una qüestió que afecta molt de prop els Súper Nebots, la Súper Tieta, des de la humilitat, es pregunta:

1)      Per què es bandeja el pensament abstracte?
Les lloades “aplicacions pràctiques” canvien amb el pas del temps, l’ocupació professional, la situació... però qui, a partir del pensament abstracte, té la capacitat  d’arribar al cas pràctic, mai no es trobarà perdut quan les circumstàncies canviïn.

2)      Els Estats Units són el model educatiu més vàlid de tots els que es podien agafar com a model? 
      La Súper Tieta recorda aquells companys seus, en els llunyans temps de BUP i COU, que marxaven a estudiar als EUA i tornaven amb la cartilla de notes plena d’excel.lents i rient-se d’un sistema d’educació on tot els semblava “xupat”. Potser en aquests anys el sistema americà d’educació obligatòria ha millorat tant que ara es pot erigir en el nostre model...

dissabte, 1 de desembre del 2012

Quin cansament!

En parla el Gregorio Luri al Criatures del diari Ara i el recomana Miguel Santa Olalla, i per això la SÚPER TIETA es llança, per una vegada i sense que serveixi de precedent, a recomanar un llibre que no ha llegit: "La sociedad del cansancio". Potser estem cansats i malalts perquè se'ns diu que a la vida no hi ha patiment? Potser ens entabanen amb la promesa d'una vida que gairebé sempre queda fora del nostre abast? I fracàs rere fracàs, ens domina finalment un cansament vital que ja no ens podem treure de sobre...

És curiosa aquesta relació entre conceptes oposats: felicitat i patiment o, com comenta Luri al Criatures, hiperactivitat i passivitat. Segons ell, l’estímul permanent acaba transformant l’activitat en passivitat. I per tant les dues, hiperactivitat i passivitat, tenen el mateix resultat: dispersen l’acció i impedeixen desenvolupar una conducta estratègica. Uf! Amb tants súper nebots amb problemes de concentració, val la pena pensar-hi, SÚPER TIETES.




Penseu que l'autor de "La sociedad del cansancio", Byung-Chul Han, és dels pocs filòsofs que té el seu retrat il.lustrat, a Internet!


diumenge, 28 d’octubre del 2012

Deures de mates

Vagi per endavant que la súper mare dels súper nebots és enginyera de Camins. Vagi per endavant que el súper nebot té 5 anys i fa primer de Primària. Doncs bé, davant dels seus deures de Mates va passar:

1) la  SÚPER TIETA no els entenia (comprensible vista la poca perícia de la SÚPER TIETA pels números però nogensmenys estrany donada l'edat del nano)
2) la súper mare no els entenia (directament insòlit).

Els deures pretenien que el nen practiqués les sumes a partir d'un imaginari tauler de parxís en què es plantejaven les jugades més estranyes i on, evidentment, no es parlava de matar, ni de caselles ni de fitxes (la terminologia de tota la vida) sinó on es feia servir una nomenclatura totalment "innovadora".

Davant d'aquest episodi acadèmic tan surrealista, em martelleja al cap l'expressió de G. Debord: la DISOLUCIÓN DE LA LÓGICA: "la pérdida de la posibilidad de reconocer instantáneamente lo que es importante y lo que es accesorio o está fuera de lugar..."




Ensenyar a sumar d'una forma ordenada i coherent ja no és possible, el mestre ha de fer trenta malabarismes, introduir el nen en un laberint embogit de joc de parxís sense parxís, on res es diu com li han ensenyat a casa que es diu, per embrutir allò que és més essencial: la lògica i el pensament ordenat.

divendres, 26 d’octubre del 2012

Moralitat a la tendra infància







Per casualitat, ha caigut a mans de la SÚPER TIETA aquest document d'incalculable valor històric: un informe d'un alumne de parvulari dels anys setanta. Només una reflexió: per què, en un informe escolar, ens sembla tan propi d'un altra època l'apartat "comportament moral"? Avui un mestre escriuria d'un alumne que es "noble" i "bo"? Com és que parlar de bondat i la noblesa d'esperit ens sembla tan antic?  ... Think about it, SÚPER TIETES i recordeu que el nostre estimat Jean Claude-Michéa ja ens alerta que "otra consecuencia del paradigma económico es la inutilidad de la moral".

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Nens arrelats, per portar la contrària

Un dels ídols indiscutibles de la SÚPER TIETA és en Jean Claude Michéa, professor de filosofia i intel.lectual francès amb idees pròpies. En aquesta entrevista (en francès) explica que la idea que s'ha de trencar amb tots els arrelaments que creem a les primeres etapes de la vida per esdevenir un "ciutadà del món" (abominable expressió) es troba al cor mateix de la filosofia neoliberal. Aquests arrelaments són els lligams amb els éssers que ens envolten, els llocs (barri, poble, ciutat), i, (ojo!!) la llengua. SÚPER TIETES, en moments de reflexió profunda, penseu-hi, i no deixeu mai que els vostres súper nebots "arribin a tenir per única pàtria el seu portàtil"!

Défiez-vous de ces cosmopolites qui vont chercher loin dans leurs livres des devoirs qu’ils dédaignent de remplir autour d’eux. Tel philosophe aime les Tartares, pour être dispensé d’aimer ses voisins. (Rousseau)

dissabte, 8 de setembre del 2012

Els principis educatius d'una tieta comme il faut

Com diu Marina Tsvietáieva a Mi madre y la música: "Si con mayor frecuencia las madres dijeran cosas incomprensibles a sus hijos, estos hijos, al crecer, no sólo comprenderían más, sino que actuarían con mayor seguridad. Al niño no hay que explicarle nada. Al niño hay que hechizarlo". Genial!