Escola o guarderia?

Jean Robelin, professor emèrit de filosofia, raja (amb J gutural) de l’escola que ens han fabricat els polítics de dreta i esquerra i, plaga funesta, els pedagogs.

Denuncia que a moltes escoles ja no es treballa i que el que s’està coent és “l’escola guarderia”, una escola que no ajuda a adquirir cultura sinó que proporciona mètodes sense contingut. Els joves, amb mètodes mecanitzats com a únic patrimoni intel·lectual, després seran fàcilment eliminables (és a dir, “acomiadables”).

Robelin també es carrega sense complexos alguns dels mites actuals, començant per l’odiós “aprendre a aprendre”.

Total, si llegiu en francès i voleu idees ben fonamentades, no us perdeu aquest article!

Dissenys danesos: un descobriment rodó!

Una botiga que venia joguines i ara ven, des de fa anys, roba per a nens de 0 a 14. Dissenys danesos i combinacions de colors atrevides com només els nòrdics ho saben fer. Cotó ecològic i bon gust pels quatre costats, lluny de les sempiternes ratlles i del classicisme del disseny patri. 

Súper tietes! Us serà impossible resistir-vos a entrar, si passeu pels aparadors de La Rodona. Els trobareu a l’Eixample i del Poblenou, on, per fi, els súper nebots tenen l’oportunitat de vestir tan cool i desenfadats com els nens de Copenhaguen. 

Sí, ho sóc

—La seva nòmina, sisplau.

—No en tinc.

—No treballa?

—No. Vull dir, sí. Però sóc... sóc...

El temps es congela. Cau un llamp. Sona un tro. Els llums de l’oficina de La Caixa s’apaguen. Hi ha crits, desmais i corredisses. Jo amb prou feines aconsegueixo dominar-me.

—Volia dir que sóc...

—No, sisplau.

Darrere el seu rètol de “Parlem”, l’empleat es tapa la cara amb les mans com protegint-se de les funestes paraules que estan a punt de sortir de la meva boca.

—Ho he de dir. T’ho he de dir.

—No, sisplau.

—És ara o mai. És mai o ara.

—No vull sentir-ho.

—Ho sentiràs. Sóc... autònoma.

SÓC AUTÒNOMA!!! Els mots ressonen per tota l’oficina, ressonen per tot el barri i tota la ciutat, provocant moviments sísmics i sacsejades de les plaques tectòniques. Se senten uns voltors, encara lluny, que sens dubte vénen a menjar-se la meva carronya.

L’empleat empassa saliva. Activa el mode “on” i m’anuncia:

—Tenim un producte perfecte per a tu.

Detecto un deix maquinal a la seva veu, però no podria assegurar-ho amb total certesa. Em giro, i entre la boirina de l’oficina enrunada veig a la senyora Paquita, aferrada al seu carro de la compra i mirant-me amb commiseració. Mai no s’hauria esperat això de mi. Al fons, prop del caixer automàtic, la meva mirada es creu am la d’aquell veí tan guapo. Ell acota el cap: ja no li interesso.

Miro l’empleat de fit a fit, disposada a sotmetre’m al meu destí. M’assec. Trec el boli del bolso. I signo. 

La Mona: al ataque!!

La Mona és un dels moments de l’any de màxim esplendor tietil. En aquests temps de laïcització total, quan la majoria de nens no tenen padrins, la funció de regalar la Mona recau sobre avis i tiets. I, és clar, tietes. Usurpeu, doncs, tietes, aquesta funció en altres temps reservada als padrins, ara pot ser vostra encara que els pares no us hagin designat com a regaladores del preuat pastís. 

Dress Code primaveral

La primavera arriba i la Súper Tieta es prepara per assaltar parcs urbans i altres espais a l’aire lliure de la mà dels seus terribles Súper Nebots. Els estilismes preparats per a l’ocasió són combatius, coloristes i obligatòriament còsmics. That is to say: no poden deixar indiferent ningú.

El repte és provocar un girament de caps instantani, una rotació completa de cervicals, per dolorosa que sigui. Sí, Súper Tietes, hem d’aconseguir que els papàs aixequin el nas de La Vanguardia i deixin de pensar per un moment en la taxa d’atur i el Niño Becerra. És una qüestió d’higiene social i solidaritat màxima. Potser mai no serem reconegudes per la nostra tasca però no defallirem. Una cosa és segura: amb aquests looks caurem com una bomba atòmica enmig de la grisor urbana. I del futur apocalíptic, who cares?

Excursió memorable

Els Súper Nebots, nens curiosos i somniadors que acostumen a estar fascinats per trens, avions i mitjans de transport en general, us agrairan infinitament que els porteu a fer un tomb pel carril bicidel Prat de Llobregat. Des d’allà podreu contemplar els avions que aterren i s’enlairen al Prat des d’una perspectiva inusitada. Si us col·loqueu a la zona de les butaques de ciment, els avions us passaran ben bé per sobre, tan a prop que el brunzit que fan us farà vibrar de cap a peus. Subidón total!

Si comenceu a pedalejar al Prat mateix, el recorregut és curtet, a partir de 4 / 5 anys, el poden fer sense problemes. No cal que patiu per la set: pel camí trobareu fonts, a més de jocs infantils. Aquí teniu el recorregut molt ben explicat.

I encara més: si hi aneu a l’estiu, podeu acabar a la platja del Prat i fer una remullada. Va, Súper Tietes, sortiu de la letargia hivernal i apunteu-vos un tanto dels que fan història!

Oliver Sacks també tenia una tieta preferida

Una gran entrevista a Oliver Sacks a La Vanguardia d'avui, amb menció a les tietes inclosa: “Recordo sentir la meva tieta preferida dir que no la sorprenia tant el que era nou sinó la contínua desaparició del que és vell. L’entenc”.