dissabte, 8 de setembre del 2012

El DECÀLEG TIETIL

... o com reconèixer una vertadera SÚPER TIETA entre mil impostores.

1. La veritable SÚPER TIETA passa per alt el fet de no tenir nebots carnals. Això esdevé, en la seva vida, un detall sense importància. Ella s'erigeix en SÚPER TIETA de tots els fills de les seves amigues, personatge imprescindible de les reunions familiars i dels canguros intempestius.

2. La vertadera SÚPER TIETA no té cap noció realista de la divisió horària de la jornada perquè ella no ha de complir amb els rígids horaris escolars ni amb els més rígids horaris extra escolars. En cas d'anar a recollir els seus nebots a judo, es presenta indefectiblement tard però amb un somriure d'orella a orella que estova el sensei més estricte.

3. En consonància amb l'anterior, no té sentit de l'organització temporal perquè ella és a) una freelance estilosa o b) una artista prometedora que no ha de complir cap horari laboral, arbitrari per definició.

4. L'organització espacial també li resulta un misteri insondable, al qual s'aboca amb respecte religiós. Ella, pionera en molts altres camps, seria totalment incapaç d'ordenar una habitació infantil o d'organitzar la carpeta de les vacunes. Coneix els seus límits.

5. Practica un maquillatge preciosista i sempre excessiu que comporta molta estona davant el mirall, un luxe que cap mare no es pot permetre.

6. La vertadera SÚPER TIETA lliga indefectiblement als parcs infantils quan els pares divorciats senten que els seus súper nebots la criden pel nom i no per l'apel.latiu matern "mama".

7. La vertadera SÚPER TIETA sap un munt de coses inútils, que, sobretot, ningú més de la seva família sap. La seva condició de tieta (i no mare) li ha permès d'apuntar-se a centenars de cursos sense cap aplicació pràctica.

4 comentaris:

  1. Estic absolutament d'acord, Madame Goshi!
    Per cert, un decàleg no son 10 punts?? (per tocar la pera, més que res...).
    Pots afegir que la SÚPER TIETA té un grau d'autoritat superior al patern/matern doncs la confiança no fa fàstics com amb els progenitors.
    O bé, que la SÚPER TIETA es, per definició, tan solidària que, de vegades, carrega amb el/la/les criatures més del compte, doncs els pares ja diuen SI abans que la SÚPER TIETA acavi la frase: "vols que m'els quedi un parell d'hores?". Els pares tenen gratitud absoluta per aquesta disponibilitat. La parella de la SÚPER TIETA, ja no està tan clar...

    ResponElimina
  2. Oh yes, Nacho Rubio, la vertadera súper tieta té molta influència sobre els seus nebots, en ocasions més que els pares, però sempre, sempre, repeteixo, sempre més que les altres tietes dels esmentats nebots, elements femenins de la família amb les quals la SÚPER TIETA sempre entra en competència.

    ResponElimina
  3. Madam Goshi!! Genial!!
    He de dir, que he estat mooolt temps "super tieta...."... i ara tot i que ja sóc "MARE", segueixo sentint-me "SUPER TIETA" dels meus nebots/des, Fiols/les.... Sé que això va en contra el decàleg... però què creu MAdama Goshi, són compatibles els dos rols??
    Jo crec que sí... !

    ResponElimina
  4. Oh MARE, súper tieta, padrina... crec que no només els rols són compatibles sinó que la veritable SÚPER TIETA desplega les seves conspícues habilitats en nombrosos camps i això la fa millor SÚPER TIETA. Sí, ser mare és perfectament compatible amb ser súper tieta i ser súper tieta ens porta indefectiblement a ser amiga, veïna criticada, companya de gimnàs, co-lectora de biblioteca, néta respectuosa, neboda forassenyada, co-passatgera d'autobús.... and the list goes on.

    ResponElimina