Directors de marketing, step aside!

La Súper Tieta, sempre preocupada pels aliments culturals que engoleixen els seus Súper Nebots, ha trobat aquest fantàstic article que, resumit, vindria a dir: encara que actualment les editorials s’entestin a oferir llibres per a infants i joves que en realitat s’han cuinat al departament de markèting i són fruit de laboriosos estudis de mercat i anàlisis de tendències, els llibres que històricament han funcionat són els que algú ha escrit per agradar als seus fills, els seus nebots o uns nens pels quals sentia un afecte especial. Del desig de fer gaudir els nens neix la bona literatura infantil, no de les anàlisis de mercat!

http://darabuc.wordpress.com/2008/01/16/panorama-critico-y-negro-de-la-literatura-infantil/

Una sabateria retro-maníaca

La vertadera SÚPER TIETA calça els seus delicats peus a establiments amb pedigrí, sabateries amagades, gairebé secretes, només conegudes per uns pocs privilegiats. No importa la marca de les sabates, no importa si són de pell o de polipiel, només importa, amigues, que l’aparador i la sabateria en qüestió no hagin estat renovats en els últims, com a mínim, cinquanta anys. Aquest criteri, que fuig tant de la moda com de la practicitat, revoluciona els paràmetres fashion i dóna un pas més en els mètodes d’elecció de sabateria.

I aquest requisit el compleix de sobres Calzados 148, que trobareu al número 148 del carrer Nou de la Rambla. Sabates, sabatilles i algun bolso que podria passar per peça vintage. Entreu-hi sense por i descobrireu que aquest establiment fa uns cent anys que nodreix de sabates a veïns i passavolants. Tan a prop de l’Apolo com està, no entenc com és que alguns dels models de Calzados 148 encara no han marcat tendència entre els moderns de la ciutat. Tot arribarà!

La ciutat ruralitzada

La Súper Tieta, fent gala de la gran quantitat de temps lliure que té al seu abast, es dedica a documentar llocs i racons de la ciutat amb regust rural. Sembla que estiguin al poble però, en realitat, estan a Barcelona. Qui ho diria!

Una lleteria reloaded

Una lleteria reconvertida en espai per a famílies. Una porta de ferro forjat i mosaics a la façana. Un espai on abans hi havia vaques i on ara hi ha un tatami per fer ioga. Una botiga on abans es venia llet cremosa i on ara es venen productes biològics, a més de ninotets i tota mena de gadgets dedicats als nadons.

Oh, SÚPER TIETES, agafeu els vostres Súper Nebots i aneu a berenar a la lleteria i penseu, dears, que abans les vaques sortien d’aquesta honorable lleteria i anaven a pasturar per Montjuïc. I vivien envoltades d’aquesta decoració modernista. Quin luxe!

La lleteria del Poble Sec

Arribant tard a una feina moderna

Un dia laboral qualsevol, la SÚPER TIETA arriba tard a la seva feina creativa, glamourosa i, sobretot, mal pagada...

SÚPER TIETA

Ho sento. Arribo tard.

CAP (estilosa) DE RECURSOS HUMANS

No passa res, som una empresa que té cura del seu staff. Que has tingut un problema amb el gat, potser?

SÚPER TIETA

No.

CAP ESTILOSA

Ah, ja ho sé: has hagut de dur el chiuaua a fer-se la manicura anual!

SÚPER TIETA (perplexa)

No.

CAP

No em diguis més. Has anat a fer-te una teràpia matinal pilates-antiestrés.

SÚPER TIETA

No.

CAP

Ja està. Has anat a fer un tractament d’hipnosi anti-tabac, has anat a fer-te les vacunes per al safari a Kènia, has fet una renovació integral d’armari amb un fashion coach al costat, has anat a reservar entrades per al Sónar, has portat la teva mascota a un teràpia d’afirmació sexual, has visitat el psicòleg per millorar la teva metacomunicació, t’has anat a inscriure a la fira dels singles!

SÚPER TIETA

No. La meva àvia ha tingut una embòlia.

CAP (enfadada)

La teva àvia? I has arribat tard per la teva àvia?!!!!!

NO?

Fa poc, un papà modern, ultra qualificat, i força viatjat, em comentava que no volia dir-li al seu fill que “no”. No! Maleïda paraula! Llavors em va venir a la memòria una frase que vaig llegir fa un temps, no sé on:

“La hiedra sólo crece contra el muro”

Vaja que, si no hi ha mur, potser no creix...

Abstracte vs concret

La conselleria d’Ensenyament proposa una revolució en els mètodes d’aprenentatge.

“... es tracta de canviar la manera d'ensenyar per fer-la més empírica i centrada en aplicacions pràctiques, amb un estil molt més anglosaxó. De fet, en l'àmbit de les matemàtiques s'ha agafat com a model els Estats Units.”

Com que aquesta és una qüestió que afecta molt de prop els Súper Nebots, la Súper Tieta, des de la humilitat, es pregunta:

1)      Per què es bandeja el pensament abstracte?

Les lloades “aplicacions pràctiques” canvien amb el pas del temps, l’ocupació professional, la situació... però qui, a partir del pensament abstracte, té la capacitat  d’arribar al cas pràctic, mai no es trobarà perdut quan les circumstàncies canviïn.

2)      Els Estats Units són el model educatiu més vàlid de tots els que es podien agafar com a model? 
      La Súper Tieta recorda aquells companys seus, en els llunyans temps de BUP i COU, que marxaven a estudiar als EUA i tornaven amb la cartilla de notes plena d’excel.lents i rient-se d’un sistema d’educació on tot els semblava “xupat”. Potser en aquests anys el sistema americà d’educació obligatòria ha millorat tant que ara es pot erigir en el nostre model...

El New York Times és la Bíblia

Un article imprescindible, que trenca una llança a favor de les SÚPER TIETES excèntriques i repassa les SÚPER TIETES més famoses de la literatura, el cine, la mitologia i fins i tot el famoseo! I a sobre ens dóna biografia sobre el tema! Això sí que és periodisme del bo, Pulitzer ja! Escrit per una SÚPER TIETA, és clar.

Let’s Hear It for Aunthood

By KATE BOLICK

"...much of the allure of being an aunt is being liberated from expectations, free to make it up as I go along, constantly surprised by the delights of the relationship, which includes not only passionate love but blessed freedom." 

après-Nadal

Després de festes, la SÚPER TIETA s’erigeix victoriosa enmig de l’asfalt. Un somriure malenconiós (o malèfic?) se li dibuixa a la cara quan rememora la desfeta que van patir les seves contrincants, cunyades i cosines diverses, perdedores en tots i cadascun dels àpats familiars, davant els looks imbatibles que ella va lluir. Enfundada en conjunts coloristes i sempre un pèl cantons, per Nadal va arrasar, per Sant Esteve va sentar càtedra i per Reis va desbancar sense miraments les seves rivals. Oh, SÚPER TIETES! Ara no hi ha temps, però, per la malenconia! És hora d’encarar amb decisió aquest 2013. Com? D’això, la vertadera SÚPER TIETA, no en té ni idea. Lo seu són els propòsits quimèrics i impossibles i les utopies més fantasioses. Traçar una estratègia realista per aconseguir-los és un detall que, tranquil·lament, es pot deixar per demà. 

Una carta de Reis digna d'una ST

La carta de Reis de la SÚPER TIETA depassa, en molt, les cartes que escriuen, per als Súper Nebots, els altres membres de la família. També depassa, és clar, el pressupost de la SÚPER TIETA. Però quan la SÚPER TIETA s’asseu a escriure la carta no hi ha límits, no hi ha barreres. Els Reis, que escolten amb especial atenció els precs de la SÚPER TIETA, es deixen endur per la seva prosa florida i complicada i cada any, des d’Orient, carreguen tots els regals que ella els ha demanat per als Súper Nebots.

Hi cabran, els regals, a casa dels Súper Nebots? Podran, els progenitors dels Súper Nebots, encabir les susodits regals als armaris, lleixes i/o habitacions? Suportaran, els progenitors, el soroll estrident que emeten les joguines regalades?

Aquestes incògnites no preocupen en absolut la SÚPER TIETA. Aquests nimis detallets no són cosa seva i no se sent en cap cas al·ludida quan els pares dels tendres Súper Nebots la miren amb odi davant d’un escalèxtric  que ocupa mig menjador.

Oh, SÚPER TIETES! Escriviu amb profusió, escriviu amb passió, deixeu la raó de banda, oblideu les raons econòmiques, les raons espaials, les raons acústiques, i sobretot oblideu les frases simples i l’esquema Sujeto – Verbo – Predicado. Visca les frases subordinades, SÚPER TIETES! Als tres Reis els encanten.