El menjador normal

No, SÚPER TIETES, això no és una petita deformació del títol d'aquella cançó dels Manel. Això és el que tota SÚPER TIETA s'ha de sentir dir en un moment o altre de la seva existència, heus aquí les variacions: "Per què no et poses un menjador normal?" / "Com és que no tens un menjador normal?" / "Que no t'arriba per un menjador normal?".

I és cert, SÚPER TIETES, el moble de menjador d'una SÚPER TIETA com cal és petit i, diguem-ho, poc pràctic. És lleuger i efímer com les opinions de la seva propietària. No t'hi cap una vaixella digna d'aquest nom i no t'hi caben els trastos de la cuina, que tampoc, tot sigui dit, no t'hi caben a la cuina. I malgrat tot oh, SÚPER TIETES, jo us dic: no sucumbiu! No afluixeu! Un moble de menjador normal i, per extensió, un menjador normal és la claudicació total i la rendició més absoluta. És així, SÚPER TIETES, el vostre menjador ha de ser zen i minimalista, o a tot estirar retro-reciclat, ha d'estar mig buit i tenir poc armari i heu de suportar estoicament totes les incomoditats que se'n derivin. En definitiva: que mai ningú pugui entrar a casa vostra i dir que teniu un "menjador normal".