Dissabte al vespre. Pobresa.

Dissabte al vespre. La Súper Tieta es pren una copichuela en una terrassa. Passa un nen. L’acompanyant de la Súper Tieta el reconeix, és company d’escola d’uns coneguts.

Al cap d’una estona, la Súper Tieta i el seu acompanyant volen canviar de bar. Caminen unes passes. Allà, davant un supermercat que acaba de tancar, la Súper Tieta i el seu acompanyant es troben aquest mateix nen, amb la mirada trista i mig perduda: està presenciant com la seva família remena frenèticament les escombraries del supermercat, a la recerca d’aliments caducats.

Això és Barcelona. Això és la pobresa que ens envolta. La mirada d’aquell nen, que va a una escola de l’Eixample, veient com sa mare remena escombraries.