1) la SÚPER TIETA no els entenia (comprensible vista la poca perícia de la SÚPER TIETA pels números però nogensmenys estrany donada l'edat del nano)
2) la súper mare no els entenia (directament insòlit).
Els deures pretenien que el nen practiqués les sumes a partir d'un imaginari tauler de parxís en què es plantejaven les jugades més estranyes i on, evidentment, no es parlava de matar, ni de caselles ni de fitxes (la terminologia de tota la vida) sinó on es feia servir una nomenclatura totalment "innovadora".
Davant d'aquest episodi acadèmic tan surrealista, em martelleja al cap l'expressió de G. Debord: la DISOLUCIÓN DE LA LÓGICA: "la pérdida de la posibilidad de reconocer instantáneamente lo que es importante y lo que es accesorio o está fuera de lugar..."
Ensenyar a sumar d'una forma ordenada i coherent ja no és possible, el mestre ha de fer trenta malabarismes, introduir el nen en un laberint embogit de joc de parxís sense parxís, on res es diu com li han ensenyat a casa que es diu, per embrutir allò que és més essencial: la lògica i el pensament ordenat.
Totalment cert! Com a professora de classes particulars, alguna vegada he hagut de passar el mal tràngol de no saber resoldre un problema "aparentment" ridícul però ple d'informació innecessària ideal per a fer ballar les ments més dubtoses! La pròxima vegada, trucaré a la Súper Tieta per a que hi faci un cop d'ull abans!
ResponEliminaCopio directament d'en George Orwell: "The heresy of heresies was common sense" i encara "Freedom is the freedom to say that two plus two make four".
ResponElimina