Una carta de Reis digna d'una ST

La carta de Reis de la SÚPER TIETA depassa, en molt, les cartes que escriuen, per als Súper Nebots, els altres membres de la família. També depassa, és clar, el pressupost de la SÚPER TIETA. Però quan la SÚPER TIETA s’asseu a escriure la carta no hi ha límits, no hi ha barreres. Els Reis, que escolten amb especial atenció els precs de la SÚPER TIETA, es deixen endur per la seva prosa florida i complicada i cada any, des d’Orient, carreguen tots els regals que ella els ha demanat per als Súper Nebots.

Hi cabran, els regals, a casa dels Súper Nebots? Podran, els progenitors dels Súper Nebots, encabir les susodits regals als armaris, lleixes i/o habitacions? Suportaran, els progenitors, el soroll estrident que emeten les joguines regalades?

Aquestes incògnites no preocupen en absolut la SÚPER TIETA. Aquests nimis detallets no són cosa seva i no se sent en cap cas al·ludida quan els pares dels tendres Súper Nebots la miren amb odi davant d’un escalèxtric  que ocupa mig menjador.

Oh, SÚPER TIETES! Escriviu amb profusió, escriviu amb passió, deixeu la raó de banda, oblideu les raons econòmiques, les raons espaials, les raons acústiques, i sobretot oblideu les frases simples i l’esquema Sujeto – Verbo – Predicado. Visca les frases subordinades, SÚPER TIETES! Als tres Reis els encanten.